ETLAB

L'ETLAB és un conjunt de noves tecnologies i prototips dedicats especialment a l'educació d'infants, on a través de pantalles, s'interactua amb el nen.
La setmana passada vam tenir la oportunitat de veure aquestes màquines i prototips. Algunes són tant senzilles com jugar al Big Brain Academy per a la videoconsola wii de nintendo, cosa que es pot dur a terme per la mateixa família a casa.

Altres objectes interessants, que ja podem trobar a les escoles, son les pissarres digitals, ja mencionades en l'entrada anterior d'aquest blog, on podem troba informació, així com ordinadors tàctils o tablets, que també es poden utilitzar a casa per las famílies degut al seu cost.

Com a objectes interessants, vam veure un petit aparell per poder moure els objectes en dimensió 3D, o l'aparell "ninus", que permet interactuar amb el nen de manera senzilla i ràpida, promovent l'aprenentatge.

Com a futur educador, veig aquests aparells tecnològics com un gran avanç, ja que el nen es centra en jugar, sense saber que indirectament es troben en plè procès de desenvolupament tant cognitiu com psicomotriu. A més, si aquests jocs són reforçats per les famílies a l'escola, l'aprenentatge del nen pot ser molt complet alhora que divertit i interactiu.

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

Les pissarres digitals interactives (PDI) són un sistema innovador tecnològic que consta en un ordinador, i un projector que projecta sobre una pantalla interactiva. Aquestes projeccions es controlen mitjançant un llapis o amb el dit. Qualsevol persona pot crear qualsevol contingut digital així com activitats interactives, o escriure com si fos una pissarra analògica.
Hi ha diverses marques de pissarres interactives, tot i que la més famosa és la Smart Board, conjuntament amb el hardware smart notebook.








Les utilitats educatives de la PDI són diverses:

     -S'adapta a distintes metodologies, ja siguin tradicionals o innovadores.

     -La seva simplicitat provoca que fins i tot els professors més antics aprenguin ràpidament a utilitzar-la,      així fomentant l'interès d'aquests professors més "vintage" en les TIC.

     -Permet projectar, a part de l'ordinador, càmeres digitals, escàners i altres elements gràcies a les seves diverses entrades usb.

     -Afavoreix l'aprofitament dels recursos materials ja existents.

     -Fa possible la reutilització de l'esforç per part del professorat, ja que els materials i activitats didàctiques es poden desar, així com poden gravar una classe i tornar-la a reproduïr quan calgui.

     -Potencia l'aprenentatge actiu de l'alumne, ja que aquest poden utilitzar-la en qualsevol tipus de treball. 

     -Millora la motivació dels alumnes.

     -Redueix costos, ja que no és necessari un ordinador per a cada alumne a la classe.

Personalment, amb la prèvia experiència de dos anys utilitzant la PDI a la ESO, crec que és una eina molt útil per a qualsevol matèria, on es potencia més en uns temes o altres, depenent de la seva adaptació en el tema. Respecte al punt que fa referència a que fins i tot els professors més antics la poden utilitzar, he vist com una professora que li quedava 1 any per a jubilar-se, i que per tant, tota la vida ha utilitzat el llibre de paper, en poc menys de dos mesos es va fer afí a la PDI, sent una de les professores que més la utilitzaven, fet que demostra la simplicitat d'aquestes.

EL CONCEPTE "WEBQUEST"

QUÈ ÉS?

Les Webquest són una sèrie d’activitats guiades i estructurades prèviament, que eviten els obstacles de la cerca per internet a través de cercadors com Google o Yahoo, que acaben frustrant a l’alumne; així es proporciona un treball correcte, així com els recursos i fites que calen per aconseguir-les.

Els professors assignen uns treballs específics als alumnes, els quals exploten les informacions que aconsegueixen, apropiant-se-les i interpretant-les.

La cerca per internet a través de Webquests, és un treball efectiu, que estimula la col·laboració i discussió i és fàcil d’integrar al currículum escolar.

COM FUNCIONA?

El professors suggereix un tema a explorar i apunta alguns llocs de la xarxa on l’alumne trobarà informació necessària. A mesura que els alumnes es familiaritzen amb la web i els seus mecanismes de cerca, aprenen a desenvolupar estratègies d’optimització del seu saber per mitjà de la comunicació, cerca i processament d’informació.

Després, són els alumnes els que proposen els temes i ells mateixos acaben buscant les pàgines web.

Finalment, els estudiants poden proposar temes d’interès al professor, on aquest escull els més convenients per a l’aprenentatge personal i grupal.

COM APLICAR-HO?

Per a l’ús útil de les WebQuest en l’educació, aquestes s’han d’aplicar des de la meitat de primària, 3r o 4t, fins a la universitat.

S’organitza als alumnes en grups, s’assignen rols a cadascú i han d’elaborar un producte que pot anar desde una presentació amb power point, com un document o un “roll play”, representant, segons sigui més convenient, depenent dels rols assignats.

QUAN VA SORGIR?

Aquesta invent, es va desenvolupar al 1995, a la Universitat de San Diego. Els seus desenvolupadors, Bernie Dodge i Tom March, el van crear com a una activitat orientada a la investigació, on la major part d’aquesta es troba a internet.

Prevenia rentabilitzar el temps dels estudiants, centrar-se en l’ús de la informació més que en la cerca i reforçar els processos intel·lectuals en els nivells d’anàlisi i avaluació.

Com a opinió personal, crec que el WebQuest, tant com qualsevol altra eina informàtica aplicada amb èxit en l’àmbit de la docència és un gran pas, ja que el món de les tecnologies avança a passes de gegant i, per tant, hem de preparar als alumnes per al futur, sense conèixer-lo  encara, amb les possibles desavantatges que això comporta.